MANUEL CLIMENT CAVEDO

Llibre que oscil·la entre el treball biogràfic divulgatiu i el dietari personal. Amb aquesta barreja eclèctica, Josep Antoni Alberola intenta crear un text perquè el lector puga acostar-se no sols al personatge investigat, sinó també als pensaments i vivències de l’investigador davant el repte de donar a conèixer el passat d’una forma coherent i alhora metodològicament correcta.

El 14 de febrer de 1870 moria a Madrid el gandià Manuel Climent Cavedo, organista eclesiàstic, compositor, pianista, pedagog, militar carlista, traductor, articulista, cronista i secretari d’empreses mineres. Una biografia apassionant que difícilment podia haver imaginat un xiquet nascut a principis del segle XIX a Gandia i educat a la Col·legiata i a les Escoles Pies. Les vicissituds polítiques i personals el menaren a establir-se primer a València, i després com a exiliat a França, on establí contacte amb el cercle més selecte de la vida musical gal·la, incloent-hi el polonès, també exiliat, Frederic Chopin. Amb els anys i influències li fou atorgada la «gràcia» de poder tornar a Espanya, on el va rebre la reina Isabel II. A Madrid desenvolupà diverses activitats professionals, amb èxits i fracassos, i es relacionà amb els ambients liberals i intel·lectuals. Tot plegat una biografia atípica que ens mostra la fragilitat i aleatorietat en què transcorre la vida, fins i tot en el fet mateix d’haver-lo rescatat amb aquest llibre.

Aquesta biografia atípica es completa amb una sèrie d’articles publicats a la premsa de l’època per Manuel Climent en què reflexiona sobre diverses qüestions estètiques i pedagògiques de la música i ens aporta la seua visió personal de músics de renom internacional com ara Mozart, Beethoven, Rossini, Haendl, Palestrina, Lully, Meyerbeer i Schubert, entre altres.